Muntanyes

A Barcelona i a L’Hospitalet del Llobregat, ciutats on he dut a terme aquest projecte —tot i que passa arreu—, s’hi alcen alguns edificis que, superbs i presumptuosos, destaquen per les seves formes i la seva magnitud. I encara assoleixen més protagonisme gràcies als arquitectes que, reclamant-ne l’atenció i l’autoria, els signen.

Noms com ara Ricard Bofill, Bruce Graham, Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Rafael Moneo, Richard Meier, Jean Nouvel, Òscar Tusquets, Toyo Ito, Enric Miralles, Benedetta Tagliabue, David Chipperfield i tants altres s’expliquen per si mateixos.

Aquests creadors han dut a terme dissenys que es caracteritzen, entre altres aspectes, per la utilització de materials amb una forta càrrega tècnica, tot generant composicions de formes simètriques, sovint a partir de volums geomètrics. Els edificis, magnífics, conformen nous paisatges en què la perspectiva preexistent ha estat modificada substancialment o, fins i tot, ha desaparegut.

Aquests aspectes formals, d’implantació i imposició de noves realitats i noves vistes, són els que m’han interessat a l’hora de realitzar les imatges, en les quals la perspectiva determina l’enquadrament. Mirant de fer un exercici en què la forma torni a l’origen (no cal dir que molts dels materials que s’han utilitzat per construir aquests edificis han estat manllevats a les muntanyes), esdevenen muntanyes d’aparença insòlita. S’hi ha destruït un paisatge per construir-ne un de nou, s’ha transformat la natura en tecnologia.

Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat, 2015-2016